dissabte, 7 de novembre de 2015

Temps de renovar-se

Hi ha dos moments l’any en els que ens carreguem de nous propòsits i les ganes de fer “diferent” les coses que ens guanyen. Un és naturalment, a principis d’any però l’altre és ara, en els inicis de la tardor quan tornem a les rutines i les normalitats que marca aquesta etapa de l’any. S’han acabat les vacances i el temps generós de l’estiu. Les escoles tornen a estar obertes, tornem a comptar els dies que falten per Fires o per Nadal, tant se val, i ens proposem... el que sabem que són... propòsits

Sempre ens passa el mateix i sembla que res no canvia: hem buscat un gimnàs diferent al que anàvem (o dèiem que aniríem), un nou lloc per fer anglès (aquesta vegada SÍ!), la recerca impossible d’una estona de lectura... 


El trencament dels períodes durant l’any afavoreix la renovació necessària per tal de fer més suportables les dificultats del dia a dia que es poden presentar a totes les edats: als infants amb els seus horaris inacabables durant la setmana que tenen la continuïtat de les obligacions del cap de setmana (competicions, vida social, requeriments familiars, deures....) i la dels adults amb la feina diària amb decepcions i entrebancs i als que no treballen i volen fer-ho, en les recerques obligades i no sempre productives. No oblidem els avis als que avui dia també se’ls han multiplicat les tasques i el descans de les obligacions no apareix per enlloc. 

D’una manera o altre hem de continuar amb els esforços rutinaris, de vegades feixucs i poder generar il·lusions de períodes o dies diferents ens ajuda molt a tornar a començar, renovar aire, prendre noves forces! 


Es fa divertit i hem de recordar rebre amb un somriure el comprovar que per molts llibres que haguem estat folrant al llarg de la nostra vida, ara no sabem com posar-nos-hi, que per molt que hem estat recomponent els nostres horaris, aquesta vegada “no quadren”, que per molts viatges que haguem fet amunt i avall, ara no arribem a temps... El somriure davant aquestes petites adversitats ens ha d’anar acompanyant i tenir ben present circumstàncies que no són les nostres i que representen condicions de vida deplorables. Només cal posar la televisió i mirar (sense escoltar perquè no cal) el que se’ns mostra en llocs molt propers a on nosaltres ara som. Tampoc cal explicar massa a què em puc estar referint, veritat?

No és fàcil recomençar quan hi ha dificultats però el recomençament és necessari tot reorganitzant el temps i les decisions (que poden ser millors que les anteriors!).


Recomençar ens dóna oportunitat de prendre noves perspectives i ajudar-nos a continuar fent la nostra vida de millor manera, això sí, amb una actitud també renovada! 

Aquesta vegada Mishima ens ajuda a saber que TOT TORNA A COMENÇAR 




Post de:
Dolors Molina
Psicòloga clínica i psicopedagoga.




Reb els posts al teu e-mail:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...