dissabte, 25 d’abril de 2015

Quan NO dialogar

Sigui quina sigui l’edat del nostre interlocutor, el diàleg és quelcom que ens apropa i ens brinda un flux de comunicació en que tothom pren part de manera voluntària i que es pot considerar un moment tranquil, agradable, on els qui dialoguen acaben sabent més del que sabien, s’han sentit escoltats, han pogut parlar i ... han sabut callar. 

Saber escoltar, saber parlar, saber callar són condicions indispensables per establir diàlegs profitosos. Tant se val quina de les capacitats sigui la primera perquè les tres han de donar-se per tal que puguem considerar que el hem fet ha estat dialogar. No sempre ho tenim clar.

En ocasions pensem que estem “dialogant” quan el que realment estem fent és alliçonar, informar, o simplement fent un monòleg llarg i pesat per qui ens escolta. 



Cada dia està farcit de diferents situacions de parla, de traspàs d’informació, d’instruccions, de “deixar coses clares”, però,... i de diàleg? En sabem? Sabem què és? Ho sabem aplicar? 

El que sí sabem és que contra les situacions conflictives cal emprar la paraula i a ser possible, el diàleg. Ens hem de poder explicar però hem de deixar temps a que l’altre s’expliqui. 


Tots els pares busquem mantenir un diàleg fluid amb els nostres fills a qualsevol edat però voldria fer-vos arribar un petit decàleg de QUAN NO HEM DE FER-HO:

  • Hem acabat de tenir un discussió important (la immediatesa faria reprendre la discussió).
  • Veiem que està exercint la seva tossuderia (no cal esforçar-nos, en un moment de calma aquesta rigidesa no hi serà).
  • Ha acabat de barallar-se amb el germà, amb nosaltres, amb l’amic... (la ràbia, el disgust, no el fa ser receptiu).
  • Està o el veiem excitat (no s’escolta).
  • En un moment de cansament o al final del dia (hi ha més mal humor).
  • Quan l’error comés ha estat important i no es pot justificar o bé s’ha fet evident una mentida (val més esperar en silenci uns moments i controlar el propi disgust).
  • Si se sent avergonyit per alguna cosa.
  • Quan nosaltres ens sentim dèbils i insegurs és millor deixar el nostre intent per un altre dia. 

Observem que hi ha situacions que no s’arreglen amb el diàleg immediat però sí en un moment següent a certa distància en el temps. Per cert, totes es poden aplicar a moments “adults”.

Al proper post us explicarem quan SÍ FER-HO.


"Les paraules innecessàries tan sols poden fer mal"


Ho escoltem en la versió que van fer els Whiskyn’s en aquesta versió de la cançó de Depeche Mode: Enjoy de silence.



Post de:
Dolors Molina
Psicòloga clínica i psicopedagoga.





Reb els posts al teu e-mail:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...