dissabte, 31 de gener de 2015

Tantes coses a fer...

Aquesta frase segur que ens és molt coneguda i normalment l’expressem com una queixa. En tenim moltes de coses a fer i si al cap del dia féssim un llistat del que han estat aquestes coses tindríem dues sorpreses. La primera, quin munt de coses! La segona, quantes m’han quedat pendents!

Ens aclaparen les obligacions. Algunes són necessàries i fruit de la responsabilitat personal i professional però d’altres ben segur que provenen de motius que no són els principals a les nostres vides però que adquireixen importància de manera “volguda” i finalment també obligada. Convertim en obligacions allò que ens entorpeix? Doncs potser sí, si no som capaços d’estar una mica alerta. 

De vegades ens podem sorprendre per haver arraconat qüestions que calia resoldre per culpa del que podem considerar “perdre el temps”. I què es el que ens pot haver fet perdre el temps quan el que havíem de fer era necessari? Aquí en tenim un petit llistat:

El desordre provoca immensa mandra en fer les coses. El pensament “no se per on començar”, és el primer indicador de que el desordre és el nostre company. Conseqüentment cal ordenar, ordenar-nos, posar en llista les coses que són prioritàries i deixar en un segon terme les que no ho són i no volem que s’hi converteixin.

Un bon exemple d’això seria en els nostres dies el munt d’informacions desordenades que ens arriben i bombardegen des de la bossa, la butxaca , el prestatge,  la taula: el mòbil. Estar permanentment connectats ens obliga a pactar amb nosaltres mateixos i ORDENAR les estones dedicades a la consulta del mòbil, del correu electrònic, del facebook... el problema és més gran quan tot el que hem dit (i més) es concentra en un sol dispositiu. Ens facilita el dia? Ens el complica? Ens permet fer el que hem de fer o simplement ens distreu del que hem d’anar fent (sigui a casa, sigui a la feina) i ens entorpeix de manera continuada?


A través del mòbil ens arriben crides a la nostra atenció i en voler-ho fer tot, (el que hem de fer i el que no és necessari) ens obre l’espai multitasca personal que com a conseqüència de no poder concentrar l’atenció en un únic motiu,  ens dispersa, ens equivoca, i ens fa fer malament el que sigui que pretenem fer, per tant, hem de refer, per tant,... temps perdut.

Sembla lògic pensar que ha d’haver un temps per cada cosa i així també un temps per aquestes consultes de les notícies i trucades imprevistes,  és a dir, saber-hi fixar un temps per les consultes. Els temps morts, les interrupcions, les indecisions i no haver fixat terminis a més del ja anomenat desordre serien sense dubte els principals lladres dels temps. Si coneixem el lladre intentem que no s’acosti a nosaltres.

I com ho fem això?


Com dèiem a l’inici és molt convenient fer un llistat de tasques per ordre de prioritats. Aquest ordre de prioritats ha d’anar de més a menys important i de més a menys urgent.

Un cop fet aquest primer pas donarem a aquestes tasques un temps per fer-les (quan ho faré, dia, hora,... de la manera més aproximada possible)

Tenir clar què necessito prèviament per fer el que vull fer (una informació determinada, una cita prèvia, un material que necessitaré, una persona concreta, disposar del cotxe...)

Determinar quins poden ser els punts feixucs del que he de fer perquè segurament sigui aquest un dels motius “ocults” pels quals no em trec aquella feina de sobre.

I finalment FER-HO.


Una tasca darrera l’altre i tornar a pensar la nostra planificació si no ens surt com pensàvem. Hem d’estar preparats per això també, és a dir, saber comptar amb un temps extra per imprevistos.

Un dels problemes de la gent que no té temps és que vol fer masses coses, no creieu? Quan les pensem i busquem un temps concret i determinat per fer-les, ens desaccelerem i màgicament sorgeix temps d’on no hi havia, producte d’una bona planificació o el que es diria en paraules més tècniques, una bona gestió del nostre temps.

Intentem però no caure en paranys i acompanyar la nostra nova manera de fer amb un xic d’alegria i humor perquè no ens passi el que diuen Els Pets en la cançó que dona títol a aquest article:

La vida és el que et passa 
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat



Post de:
Dolors Molina
Psicòloga clínica i psicopedagoga.





Reb els posts al teu e-mail:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...