dissabte, 19 de juliol de 2014

Crisi dels 40?

Potser m’avanço, però m’estic acostant a la barrera psicològica dels 40 anys i aquest fet m’ha fet pensar en si realment existeix algun canvi, crisis o el que sigui. 

foto
Heu sentit a parlar de la “pitopausia”? El nom correcte és Andropausia i segons la wikipedia: "és el procés pel qual les capacitats sexuals de l'home disminueixen amb l'edat igual que altres funcions orgàniques, resultat dels baixos nivells de testosterona en l'organisme" però tranquils... normalment afecta els homes a partir dels 50 anys. (Buffff!!! encara tinc uns anys de marge, a veure si la medicina avança i ho passem de llarg...)

A la dècada dels 40 i més es donen una sèrie de circumstàncies que poden afectar l'estabilitat emocional d'alguns homes:

-Hem arribat a tocar sostre en el nostre lloc de treball o per contra hem entrat en una desenfrenada carrera d'ascensos que ens obliga a invertir cada vegada més temps en l'àmbit laboral.

-La relació de parella pot passar per moments "grisos". Cal tenir en compte que portem molt temps junts, ha disminuït la comunicació, cada vegada fem menys coses junts...

-La relació amb els fills és bona encara que la comunicació de vegades es fa difícil. El pares hem d'aprendre a comunicar-nos d'una manera diferent i això no sempre s'aconsegueix.

-Alguns homes podem sentir que estem perdent atractiu físic: una mica de panxeta, caiguda de cabell... (Compte, he de cuidar-me!).

-A més, en el moment de seriosos problemes econòmics pels quals travessa Catalunya, molts homes hem sofert algun procés d'ERO, o ens han abaixat el sou, o tenim més càrrega de treball perquè han acomiadat companys o, en el pitjor els casos, ens ha anat malament com a autònoms i hem d’enfrontar-nos a un canvi.


foto
Totes aquestes variables ben gestionades faciliten a la persona adaptar-se eficaçment a les situacions quotidianes i treure el màxim partit de les oportunitats que pot veure i no tant els obstacles que puguin sorgir i això passa a qualsevol edat.

El recomanable és tenir objectius il·lusionants, estar actiu per aconseguir-los i omplir de vida els anys que tinguis, independentment de si has passat o no dels "quaranta i tants".

Personalment crec que és el moment adequat per fer canvis, encara hi som a temps. Potser podem rescatar la nostra vocació, el nostre projecte de vida i adaptar-lo parcialment a la nostra realitat. Per exemple, potser no pugui ser un actor famós, però puc buscar un grup de teatre d’aficionats i gaudir d’allò que m’agrada. A mesura que els fills es fan grans tindrem més temps per dedicar als nostres vells projectes.


Hi haurà factors inevitables: envelliment físic i les seves maleïdes conseqüències. (Què us penseu? que això només preocupa a les dones!!!) Evidentment envellir-nos ens neguiteja, però no ens obsessionem, hi ha coses que no es poden aturar. A més potser estem millorant amb l’edat i no en som conscients. (Bé això és el meu consol...).

Quan tinguem la sensació d’estancament, ja sigui als 40 o als 38, cal revisar les nostres prioritats, i canviar coses però tampoc cal llençar tota la nostra vida per la borda. Cal fer les coses de manera meditada, per evitar un daltabaix. 


foto
És important valorar tot allò que tenim, tot el que hem aconseguit, encara que no es cenyeixi al nostre projecte de vida inicial.

Bé, deixo aquestes reflexions, tot i que encara em queden uns anyets per arribar als quaranta, si no és que em quedo amb el 35! (a vegades m’oblido que cada any n’haig de sumar un...
)

Post de:
 








David Catà
Emprenedor, Expert en Comunicació i Màrqueting.
Pare de dos fills.
Per a més informació podeu visitar el seu blog Enredat a la xarxa...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...