dissabte, 14 de juny de 2014

Entrevista a... Karol Green

Separar la Karol Green de la música és impossible. El ritme i el seu cos són indestriables. Més que mai, la paraula soul –com a ritme, i com a ànima- pren sentit. La Karol crea un univers sonor a partir de diversos instruments, però també amb el seu cos.


Nascuda a Sud-Àfrica, viu a Catalunya des del dotze anys. Cinc anys més tard, començava a deixar florir les seves arrels musicals a l’Esclat Gospel Singers de Manresa, on va fer de solista i coreògrafa. Després va fer el salt a Barcelona, on es va obrir a un gran nombre de projectes musicals i tècniques diverses que integrava amb naturalitat: percussió corporal, neo-soul, gòspel, ska, música africana... Res li fa por ni mandra.



Hores d’ara, dirigeix les corals Gospelians de Girona i el Cor Gòspel Gràcia (que segur que us sonen per la seva participació al programa Oh Happy Day, de TV3) i en el seu projecte en solitari construeix un univers sonor utilitzant diversos instruments musicals: teclat, guitarra, percussions i veu. Enllaça allò acústic amb la tecnologia utilitzant suports com loopstation i efectes per poder construir les seves cançons com un trencaclosques, peça a peça. És així com, en primera persona, podem presenciar la fabricació d'una cançó, des del primer so fins la seva estructura global, tot rigorosament enregistrat en directe. 



La Karol Green pensa que cantar no és un do de privilegiats: “Tothom pot cantar –diu-, igual que tothom pot parlar”. El que importa, opina, “és l’interès constant, la confiança en un mateix”. La resta vindrà sol. Ella pensa que cada persona té els seus punts forts, i pot potenciar-los també a través de la veu. “La idea és expressar-se naturalment”, i per això ofereix tallers on ajuda a trobar l’estil personal de cadascú a través de la percepció del propi cos i de l’espai que ens envolta. Música, ànima, ritme, batec: tot és un de sol.



Qüestionari Més que mares*

Defineix-te amb 3 paraules:
Mmmmm: creativa, positiva i prudent!

Quin és el teu llibre preferit?
N'hi ha un que me'l vaig menjar en una setmana, que es diu "Shantaram" de Gregory David Roberts.
La teva pel.lícula preferida?
"La Belle Verte"... "Planeta Verd" en català... "Green Beautiful" en anglès.

El teu lloc preferit?
Uau!! M'agradaria fer un lloc nou amb el millor de cada lloc que conec, però aquí a Catalunya s'hi està molt bé.

Com t'agradaria que la gent et recordés?
Com una persona que va aportar coses bones i felicitat al món.

I per què creus que et recordaran, realment?
Quan la gent em venen a dir coses, tot sovint em diuen que sóc una persona molt alegre, per tant, pot ser que em recordin per això, que em fa molt feliç!

Quines tres coses t'emportaries a una illa deserta?
Una guitarra, eines per construïr i potser unes bambes!!!

Què no podries perdonar mai a una amiga?
La mentida.

Què fa que una persona et tregui de pollaguera? 
Home, que sigui violent, que actuï amb maldat. No ho soporto!

Què ha de tenir una persona per enamorar-te? 
Bon cor i que sigui autèntic.

Què et fa por? 
Em fa una mica de por perdre  gent que estimo i també la violència.

-El teu dia ideal comença...
Amb un cafè amb llet i... si puc demanar qualsevol cosa... davant de la platja, amb sol i súper tranquil.

-Quin és el plat que saps cuinar més bé?
No se'm dóna gaire bé cuinar, però m'agrada molt un plat combinat amb un troç de salmó fresc, arròs basmati i una bona amanida.

I el que t'agradaria saber cuinar?
Sushi!!
Tinc una cita mensual amb una amiga i sempre nem a fer sushi i diem:
- "l'hem de cuinar!"

Si poguessis eliminar alguna cosa del món, quina seria?

La violència i la maldat.

Si et poguessis reencarnar, series...
No ho sé, hi ha molts artistes que m'agraden molt: Bobby McFerrin, Stevie Wonder, el Mandela...

Regalaries flors a un home? 
I tant!!

Com et relaxes després d'un dia dur?
M'agrada molt anar a sopar amb amics o posant una peli alegre, com alguna de Walt Disney!

I tens algun secret casolà, de cuina, bellesa, bricolatge... que t'agradaria compartir?
L'única cosa que he respectat sempre és ser fidel al que el meu cos necessita.
Sempre he cregut que som naturalesa i hi ha una veu interior... i sempre he cregut que et dicta i t'explica el que necessites.



*Amb la col·laboració de la periodista Anna Estartús

Si esteu interessades a sortir en aquesta secció només cal que ens envieu un correu electrònic a mesquemares@gmail.com

Animeu-vos a participar! És una secció oberta a tothom que, encara que no us ho sembli, totes tenim molt a explicar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...